Alt Empordà
Situat a la petita localitat de Colera, al nord de la Costa Brava, el Diving Center Colera es troba dins de les instal·lacions del Càmping Sant Miquel. Aquest centre compta amb el reconeixement de la Generalitat de Catalunya i es distingeix per oferir una logística còmoda i eficient, cosa que garanteix immersions segures i inoblidables.
Les seves instal·lacions modernes són ideals per gaudir de les espectaculars profunditats de la Mar d’Amunt. El centre permet accedir a algunes de les immersions més impressionants de la Costa Brava Nord, incloent-hi el Parc Natural del Cap de Creus, reconegut per la seva biodiversitat única. A més, els bussejadors poden explorar les aigües del sud de la Côte Vermeille i gaudir de la Reserva Marina de Banyuls-Cerbère. Pels dies de forta Tramuntana, la zona protegida d’interès pesquer entre Colera i Portbou ens assegura que no us perdeu cap dia de busseig.
Un dels avantatges del nostre centre és la seva ubicació dins del Càmping Sant Miquel, cosa que proporciona als entusiastes del busseig l’oportunitat de gaudir d’aquesta activitat a només uns passos del vostre allotjament.
En resum, Diving Center Colera és el lloc perfecte per als que busquen submergir-se a les meravelles submarines de la Costa Brava, combinant comoditat, seguretat i una gran oferta d’immersions d’alta qualitat.
1. Gorgònies, corall vermell i briozous
Aquestes espècies formen colònies d’animals amb una estructura fràgil i de creixement lent. Actuen com a espècies enginyeres de l’ecosistema, creant hàbitats que serveixen de refugi i suport per a molts altres organismes marins. Per això són fonamentals per a la biodiversitat del fons marí.
Bones pràctiques:
Vigilem la posició de les aletes, lliguem correctament els nostres instruments i controlem la flotabilitat per evitar qualsevol contacte amb el fons o amb aquestes espècies.
2. Petxines, testes d’eriçó i mudes de crustacis
Les petxines buides, les testes d’eriçó i les mudes de crustacis, tot i que ja no pertanyen a un animal viu, continuen sent molt importants en l’ecosistema marí.
Poden servir de refugi per a altres animals (com els crancs ermitans), de substrat per a algues i altres organismes, i en fragmentar-se i degradar-se contribueixen al reciclatge de nutrients i minerals en l’ecosistema. Això forma part del cicle natural dels organismes que produeixen petxines o caparassons de carbonat càlcic, la disponibilitat dels quals pot veure’s afectada per processos com l’acidificació dels oceans.
Bones pràctiques:
No agafem res del mar ni comprem records fets amb petxines, coralls o restes d’animals.
3. Peixos, equinoderms, crustacis, mol·luscs i cucs
Molts animals marins són molt sensibles al contacte humà. Alguns peixos, com el mero, tenen una capa mucosa protectora sobre la pell que els protegeix contra infeccions i paràsits. Tocar-los pot danyar aquesta protecció.
Manipular animals per observar-los o fotografiar-los els provoca estrès, cosa que pot alterar el seu comportament natural. En alguns casos poden deixar de fer activitats essencials com alimentar-se o reproduir-se.
Altres organismes, com l’espirograf o la bonèllia, es retreuen quan ens hi acostem massa per protegir-se. Tornar a desplegar-se requereix una despesa energètica important.
Bones pràctiques:
Evitem qualsevol contacte físic amb la fauna i la flora.
4. Peixos
Alimentar els peixos o altres animals altera el seu comportament natural i pot modificar l’equilibri de l’ecosistema. Quan consumeixen aliments que no formen part de la seva dieta habitual, es pot alterar la cadena tròfica.
A més, aquest tipus d’aliment pot provocar problemes de salut tant als animals com al medi marí. L’alimentació repetida per part de persones també pot generar dependència i canvis de comportament.
Bones pràctiques:
No alimentem els animals i no llencem res a l’aigua, ni tan sols restes orgàniques.
5. Ofiures
Algunes espècies, com les ofiures (per exemple Astrospartus mediterraneus), són molt sensibles a la llum.
Il·luminar-les directament amb una llanterna o amb el flaix d’una càmera pot provocar estrès, desorientació i alteracions en el seu comportament i ritme natural. També hem d’evitar enfocar la llum directament als ulls dels animals.
Bones pràctiques:
Controlem on enfoquem la llanterna i limitem l’ús del flaix de les càmeres.
6. Filtradors: esponges, bivalves i tunicats
Els animals filtradors respiren i s’alimenten filtrant partícules de l’aigua. Un augment de la terbolesa, per exemple a causa de sediments en suspensió provocats per aletejos a prop del fons, els pot afectar negativament i fins i tot arribar a asfixiar-los.
Per això és fonamental evitar aixecar sediments i minimitzar qualsevol pertorbació en els hàbitats bentònics.
Bones pràctiques:
Mantenir sempre una distància mínima d’1,5 m del fons i de les parets i controlar la flotabilitat.
Oferta especial per a grups (≥10 bucejadors) estiu 2026:
Paquet de 6, 8 i 10 immersions + allotjament + pensió completa.
Adaptem el paquet a les teves necessitats.
Contacta’ns per a un pressupost personalitzat.
No et perdis cap actualització!
